marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
16 de gener de 2013
0 comentaris
LES BALEARS, DEU ANYS A LA CUA DE LES INVERSIONS ESTATALS
Segons les dades del diari “Expansión”, les illes Balears han estat la comunitat que menys inversió ha rebut de part de l’estat durant els darrers 10 anys, una dada que hauria d’esperonar tota mena de discursos i iniciatives civicopolítiques i que ningú no sap per què, no s’ha fet el lloc que li correspon, per injuriosa, en els debats i converses aparentment doctes i assenyades.
I no serà perquè gaudim d’una salut econòmica i cívica envejable, precisament: més de cent vint mil persones a l’atur i uns índexs de pobresa escarrufants, per sobre de la mitjana estatal; amb taxes de fracàs escolar i abandonament prematur dels estudis més que alarmants; amb dèficits clamorosos en infraestructures; amb amb unes polítiques socials que ens retornen a anys de foscúria i penúria…
A part d’això, l’arxipèlag aporta anualment a l’estat el 13% del seu PIB (producte interior brut, el valor final anual de tots els béns i serveis), fet que no passa enlloc del món. A Alemanya, per exemple, per llei i per estabilitat econòmica, els lànders o estats no poden aportar a l’estat més d’un 4% del seu PIB.
Cada any, i segons dades aportades pel propi estat, les Illes Balears paguen prop de 3.500 milions d’euros més del que l’estat ens retorna en béns i en infraestructures. D’aquesta manera, l’espoli acumulat des del 1995 dóna una xifra d’escàndol: 57.116 milions d’euros.
Per això mateix, quan som els que més aportam i les balances fiscals ens situen per davall de la mitjana estatal, no s’ha de parlar de solidaritat amb les altres comunitats, sinó de d’estafa.
I la darrera humiliació: en els Pressuposts Generals de l’Estat ens assignen enguany poc més de 400 milions d’euros d’inversió; el 0,7%, talment com si fóssim país de Cooperació.
La reacció a aquest autèntic saqueig és nul·la a nivell polític i més aviat tímida socialment. I cal insistir-hi si ens importa el futur d’aquestes illes convertides en cova de lladres i saquejadors.
A part d’això, l’arxipèlag aporta anualment a l’estat el 13% del seu PIB (producte interior brut, el valor final anual de tots els béns i serveis), fet que no passa enlloc del món. A Alemanya, per exemple, per llei i per estabilitat econòmica, els lànders o estats no poden aportar a l’estat més d’un 4% del seu PIB.
Cada any, i segons dades aportades pel propi estat, les Illes Balears paguen prop de 3.500 milions d’euros més del que l’estat ens retorna en béns i en infraestructures. D’aquesta manera, l’espoli acumulat des del 1995 dóna una xifra d’escàndol: 57.116 milions d’euros.
Per això mateix, quan som els que més aportam i les balances fiscals ens situen per davall de la mitjana estatal, no s’ha de parlar de solidaritat amb les altres comunitats, sinó de d’estafa.
I la darrera humiliació: en els Pressuposts Generals de l’Estat ens assignen enguany poc més de 400 milions d’euros d’inversió; el 0,7%, talment com si fóssim país de Cooperació.
La reacció a aquest autèntic saqueig és nul·la a nivell polític i més aviat tímida socialment. I cal insistir-hi si ens importa el futur d’aquestes illes convertides en cova de lladres i saquejadors.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!