marginàlies

Ahir divendres dia 26, a Can Alcover es va presentar el projecte periodístic “Jornada”, un mitjà en català centrat en la catalanoparla entera. Un projecte engrescador, arrelat, exigent, de mirada crítica i amb forta càrrega social. Aquesta va ser la meva intervenció:

Si s’atén la realitat sociolíngüística dels territoris de parla catalana, altrament dits Països Catalans, es detectarà sense gaire esforç que el català passa per excessives dificultats a l’hora de ser la llengua d’ús majoritari i la que cohesioni socialment els diferents països. És evident, també, que en el mapa del català, el seu coneixement i ús no són uniformes, motiu pel qual cal -ens cal!- treballar de valent per capgirar aquesta situació. Ens cal com més aviat millor treure la llengua catalana de la minorització a què la sotmet l’Estat i també de la indiferència lingüística de bona part dels catalanoparlants. Hem d’abandonar el resistencialisme lingüístic, clarament, per donar pas a l’activisme més compromès i exigent. Les nostres administracions públiques hi tenen un paper fonamental, en aquest reconeixement i expansió, però tanmateix si des de la societat civil organitzada no s’actua de veritable agent conscienciador, no s’engegaran les polítiques necessàries per donar curs a aquesta exigència.

En aquest capgirament, el paper dels mitjans de comunicació esdevé la clau de volta i no solament per la seva contribució decisiva en la difusió i el prestigi del català, sinó també en tractar globalment i preferent la realitat d’aquests Països Catalans. En aquest sentit, la lliure circulació dels continguts televisius en català en tot el seu àmbit hauria de vigir atenent la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Tanmateix, també ens hauríem d’afanyar a fer extensiva aquesta circulació en els altres mitjans de comunicació, els orals i els escrits. No podem tolerar per més temps que el català en el dial radiofònic de tot el seu domini no passi de ser testimonial, residual.

Per això, cal aplaudir i donar tot el suport possible a aquelles iniciatives comunicatives que atenguin el batec que s’estén de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, per dir-ho clar i català. Ens cal donar relleu a allò que passa i es viu, a allò que vivim en la catalanoparla perquè és la nostra realitat immediata, la que més ens importa, la que més interessos immediats concita.

I cal encara més encoratjar empreses periodístiques independents dels poderosos, com “Jornada” nascudes de la cooperació dels seus impulsors; que percacen el compromís social més ampli, amb mirada crítica i des de posicionaments socials avançats. L’avenç decidit en la consecució del tan anhelat espai comunicatiu en català passa per engegar iniciatives d’aquesta mena, lingüisticoculturalment actives i socialment compromeses.

JAUME MATEU I MARTÍ