marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

21 de desembre de 2015
0 comentaris

L’ENDEMÀ DE L’URNA

Reconec que les eleccions d’ahir em despertaren un interès gairebé nul i les raons són tan denses com avorridores, la qual cosa aconsella no relacionar-les. Vaig votar, sí, al Congrés i al Senat, que ja són ganes de votar un ens gairebé fantasmagòric; un cementiri d’elefants polítics, com diu el tòpic, que no té cap feina a Barcelona, per cert. I comentar els resultats em fa pruaga, sincerament. A més, som un analista polític dolentíssim: mai no n’encert ni una.

Curt i ras, crec jo que, o pactaran PSOE i PP (i que ningú no s’esquinci els vestits), o s’avançaran les eleccions. I un cop avançades, ressuscitarà la por per tal que tot retorni al cau bipartidista que tant agrada a les elits espanyoles.

No m’acaben de fer el pes les raons de molts que indiquen que la formació del nou Congrés dels Diputats pot afavorir el sobiranisme en general i el procés principatí. Cert que hi haurà 14 diputats independentistes més els 12 pel dret a decidir inclosos en “En comú podem”. Però som molt escèptic.

Més m’importa que cap diputat illenc “d’obediència” illenca no se seurà en el Congrés dels Diputats. Juntar els partits “d’aquí” per anar a Madrid a fer sentir les illes amb veu pròpia hagués estat una bona iniciativa, però, com sempre, en el disseny de les polítiques nacionals, als partits illencs d’arrel els manca visió panoràmica, convicció i decisió.

Així doncs, a veure com se les enginyen per governar amb la solidesa necessària per no caure en els errors de sempre; per mirar de canviar, ni que sigui així, una idea totèmica de l’estat que ja no s’aguanta de per enlloc.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.