Quan l’impresident diu que rectifica, ratifica; quan diu que matisa perquè se l’ha malentès o malinterpretat (la culpa sempre és dels altres; ell n’està estalvi, d’errar) es reafirma en les seves afirmacions. Fa uns dies, en seu parlamentària, digué que l’escola pública de qualitat i en català no era el seu model educatiu.
Per primera vegada en tot el conflicte educatiu que ha armat amb una mala intenció impròpia d’un polític que diu que serveix la col·lectivitat i el bé comú, parlava clar i català; sense carregar el mort a ningú, ni referir-se a herències enverinades, ni desqualificant tot el món excepte el seu. Algú del seu entorn blindat, va veure fins on havia ficat la pota i ben aviat volgué matisar el seu titular. I ho féu de la forma que tothom esperava, dient que que el seu model no és l’escola en català sinó trilingüe. Deixà palès, així, que segueix sense importar-li gens l’escola pública i molt menys la seva qualitat. Per això, conflictivitza les aules, menysprea constantment els docents, abomina el coneixement i qui s’hi ha apropat, ha iniciat una caça de bruixes al més pur estil maccarthià i ha farcit les escoles d’acuetes. Aquest és el seu model educatiu: concerts milionaris amb escoles privades i caríssimes que segreguen per raó de sexe a costa d’empobrir fins a la inanició l’escola de tots, la que ens cal, la que hem de tractar com la joia de la ciutadania lliure.
Les ciutats que més fomenten la cultura són les que més han fomentat l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits. Cutura i català van de bracet.