marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 d'octubre de 2020
0 comentaris

L’ARIDESA DEL PLANY

La mare plora i un banc de núvols cerca el llevant de manera apressada, com si hi haguessin vist el recer que els ha d’alliberar del vent. L’aire verd fosc s’ha lliurat de tota màcula, s’assisteix l’alenada que tem l’equilibri, però la mare plora apagant el plany com sempre ha fet per no semblar descuidada. La mare plora fent callar el sanglot i prop seu no hi ha cap ramell, cossiol o arbre que l’atengui com cal, sols hi ha grava per afermar l’aridesa del lloc, un teulat metàl·lic que deplora la pluja i una galta abatuda a frec de llavis que s’ofereix d’agombol. A la cambra s’hi imposa la quietud que fa de preludi al res, la sang agraeix el calmant en vena i la llum acotxa la mare que plora.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.