marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
8 de gener de 2012
0 comentaris
L’ARGONAUTA DE LES DENTS D’OR
De sol, pressent el dia l’alba;
o de llauna, diu la rosada.
Llàgrimes fredes, deixen caure
els cors de ferro dels navilis
bruts i esquerps que contrabandegen
per la mar sempre revoltada.
Escates de peix enlluernen
miralls de dames en finestra.
L’espinada de la mar omple
de calfreds els balcons de l’illa.
Força delicat de senderi,
com les ales de l’au que ens vetlla,
saluda efusiu l’argonauta
de les dents d’or, que li somriu.
La sirena, com més se’ls mira,
menys assacia sa mirada.
o de llauna, diu la rosada.
Llàgrimes fredes, deixen caure
els cors de ferro dels navilis
bruts i esquerps que contrabandegen
per la mar sempre revoltada.
Escates de peix enlluernen
miralls de dames en finestra.
L’espinada de la mar omple
de calfreds els balcons de l’illa.
Força delicat de senderi,
com les ales de l’au que ens vetlla,
saluda efusiu l’argonauta
de les dents d’or, que li somriu.
La sirena, com més se’ls mira,
menys assacia sa mirada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!