marginàlies

El meu preceptor assisteix curull d’emotivitat i seny a la mort d’una de les dues repadrines que ha pogut conèixer i que li han aviciat els quatre anys i set mesos esplendorosos que té. És la primera mort que viu de prop i en vol saber tots els detalls, del traspàs i del cerimonial que se’n deriva.

En explicar-li que un cop que morim ens solen enterrar –tot i que la incineració de cada dia és més acceptada, se l’adverteix- et mira severament amb els seus ulls de mar i t’enrostra que si ho feim així, soterrant, no podem assegurar ensems que ens anem al cel, en deixar aquest món. I en veure que se’n va tot decebut i remugant qui sap què cap a l’habitació de les juguetes, hom entén que no és el moment de fer-li a saber que ho deim de l’ànima, que se’n puja al cel. I de l’ànima encara en sap poc, tot i que intueix que en saber-ne el que cal, ho considerarà tan obvi que amb dues passades ràpides pel magí, volta i volta, tindrà ben assumit el concepte.

Entén perfectament la pena que sent sa mare, el meu mestre, perquè ella va créixer amb la padrina i d’ella només en recorda i encara rep amorositat il·limitada. Es fa càrrec que estigui trista i per això, avui, de bon matí, havent berenat de llet amb cacau i dues magdalenes, sense més ni pus i amb determinació, amb retolador verd li ha escrit en un foli i amb lletres majúscules, les que més domina sense que ningú les hi hagi ensenyat –ja fa provatures amb la lletra lligada però considera que encara no ho fa bé- una nota breu i definitiva: “Mamà, no passis pena per la padrineta”.

Un cop acabada la nota, ha anat a cercar la caixeta amb la cadena d’or que li regalà la seva repadrina morta i l’estoig dels seus xumets, que guarda gelosament com si contingués les taules del coneixement, i ha demanat a sa mare que fes una foto a aquella composició, a aquella natura tan viva com la seva mirada que no deixa mai de trescar per trobar. Havent-la fet, ha recollit els tres elements i els ha desat en lloc segur en la seva habitació on tot ocupa el lloc que ha d’ocupar, dient que ho tenia ben gelós, allò.