marginàlies

A l’aigua
no l’afecten les martellades,
adverteix el masclet alfa
de l’escola bressol
a la mestra,
que s’ha aixecat amb el cap
anant-li de gambirot
i farcint d’improperis
els alens
que li costa d’endegar.

Vàndales s’apropen les hores
del migdia
fent desaparèixer les petges
i les penyores
de qui l’amor festeja.

El deambulant de la cabellera terrosa,
enverrimat però de parlar dolç,
com de seminarista d’un temps,
es baralla amb un passavolant pobre
per un tronxo de col.
Proclama que ell
és el nou Fill de Déu
al temps que,
d’un mastegot,
redueix l’intrús
i es fa amb l’objecte de la disputa.
Ningú no gosa reprende’l
per si de cas digués ver.

L’alba dels murtons
omple de somnis
la mà d’estrassa
de la vella joliua
que capta.