marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
L’ACUMULACIÓ D’ANYS A TRAVÉS D’OBJECTES OBSOLETS
Els que hem fet el batxillerat del temps d’en Franco i en ell “Formación del Espíritu Nacional” ens podem considerar en el cancell de la vellesa. I ara mateix em costaria explicar als meus preceptors en què consistia aquesta assignatura perquè, en el meu cas, parl dels darrers anys seixanta del segle passat –una eternitat- , estaven en franca decadència “El fuero de los españoles” i “Los principios fundamentales del Movimiento”, que no tractava cap aspecte de la física, com es podria deduir, sinó dels fonaments feixistofranquistes que encara imperaven aleshores signant penes de mort. En tot cas, l’assignatura pretenia capbussar els estudiants en aquesta sangonosa doctrina que, en certs aspectes i en àmbits decisius, segueix dictant sentències.
La FEN, com li dèiem, cau molt lluny, ens fa vells als que l’hem feta, que no estudiada, sí, però ara mateix, en haver rebut una carta amb segell, una carta de tota la vida, vaja, en temps en què aquesta mena de comunicació està en desús, m’he adonat que hi ha altres objectes molts quotidians no fa tant (?) que ara sorprendrien a una part gens desdenyable de la població. Fins no fa molt, els segells s’aferraven amb aigua o saliva, ben igual que els sobres de les cartes, i les esponges per humitejar-los i poder-los aferrar era un dels objectes més preuats de les oficines públiques i privades. Com ho era el paper carbó per fer les còpies de les cartes que s’escrivien a màquina –manual- i el “Tipp-Ex”, un corrector, líquid o en tiretes, sense el qual els administratius no ens posàvem en feina.
Pesen els anys i es va esquerdant la memòria…
Sort en tenc del meu preceptor major, que ho relativitza tot i que té un concepte molt particularment favorable de la vellesa. Per exemple, estima molt atrevit considerar en Messi, que té 35 anys, “un poc vell” per seguir jugant a futbol al màxim nivell, considerant que jo, 30 anys més gran que l’argentí, seguesc jugant a futbol amb ell. Considera que ho faig amb certa solvència i això atia el coratge. El que no sap el meu preceptor és que l’esbraonament que em provoquen els partits que feim, em reclama paracetamols.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Abans hi havia “Los principios fundamentales del Movimiento”.
Ara tenim “Els objectius de desenvolupament sostenible”.
Abans hi havia “Formación del Espíritu Nacional”.
Ara tenim “educació amb perspectiva de gènere”.
Cada època té la seua ronya per a entretenir la borregada.