marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de febrer de 2017
0 comentaris

L’ACIDESA DELS VERSOS

El temps perd la llet
i el senderi tot guarint
planys i ferides
oberts pel mal que esguarda,
taconejant, mots endins.

Si consideram
pa les paraules que deim
d’esma, com un gruny,
per què ens costa assaborir
l’acidesa dels versos?

Cal ser insurrectes
experts en reconvertir
el fum dels somnis
en tinta per escriure
la crònica del no-res.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.