marginàlies

Ningú no és capaç de determinar les passes que tudam en beneitures solemnes o teories tronades que sols serveixen per suspendre alumnes poc aplicats. Al més que arriben els més agosarats dels setciències és a comptar els arbres de la terra. Ben cert que enlloc no està escrit les que hem de fer, de passes, per assolir res, ni que haguem de cercar sempre el nord per no perdre la compostura ni el destí de la desesperant transhumància de l’esperit de l’home. No som res més que el bosoneu més esquifit del darrer bosó, el més insignificant.

L’atribut de la pensa ens ha fet un mal increïble, als homes, perquè mai no hem tengut cap pensament bo. Les millors pensades, les que més ens han complagut han estat aquelles que han aparegut, així de cop, per instint, sense pròleg ni gènesi, i s’han fet seu el cervell en un instant d’exultació fent-nos creure que la felicitat és una mena de sistema solar. L’únic acceptable quant als raonaments és allò que apareix al centre del magí perquè sí, perquè les calderes abissals -que hi són per molt que ningú no les ha trobades- així ho determinen.

Passam de llis per la llitera de la vida fent passes circulars. Anam d’on venim i venim d’on ahir anàvem I així generació rere generació fins al final dels dies i de la saliva; fins que la parusia –que no ha fet mai cap assaig general- es faci càrrec del no-res que ens sobreviurà. El futur més grat i plausible, per això, són els poblats prehistòrics, la deixa d’aquells pobladors que no tingueren en compte la història i les seves desgràcies a l’hora d’enginyar el foc, la roda i la parla. Allí, entre les pedres hi ha el secret de les vides que vivifiquen la vida nostra que va de gambirot.

Estam massa pendents de no perdre el temps quan la qüestió fonamental és perdre’l de vista, foragitar-lo de les nostres alenades per poder estirar-nos a plaer i vagabundejar, contemplar l’absurditat que ens hauria de fer petar de riure. Tanmateix ningú no sap cap on es desplaça l’univers, si creix o no, si avança o recula, si coneix la dreta i l’esquerra. Ni si envelleix i, si ho fa, si el seu envelliment també és el nostre.