marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de febrer de 2010
0 comentaris

L’ABAST D’UN SOMNI

Avui, el dia li riu les gràcies, a l’ordenança: just començar la feina, la cap de recursos humans li ha retornat un refilet, ella que tan cares ven les rialles, i la psicòloga que li agrada agradar l’ha omplert de mirades picardioses per demanar-li que li anés a comprar tabac, que sense un cigarret en dejú és incapaç de valorar res, li diu amb l’expressió incauta.

És clar que ha acceptat anar a comprar-li el tabac, a aquella dona tan acabada, que tothom es rifa. El retorn del favor han convingut que seria estar amb ella, a la terrassa, gelats de fred tots dos, mentre ella fes el cigarret a glopades fondes. Ell l’ha entretinguda parlant de qualsevol futilesa, però ha fet tot el que ha pogut i més per no perdre detall de les mans psicòlogues extremadament dúctils, pell encantadorament ossosa i juganera que pinta ingravideses al cel dels talossos, mentre ella distreia la mirada lluny dels ulls delerosos d’ell.

Ben a plaer, sadoll d’atencions pomes i gens compromeses, en acomiadar-se d’ella el seu cap l’ha enviat a fer uns encàrrecs a fora i en ser al carrer s’ha aturat a cafetejar, que n’era l’hora. Assegut a un dels tamborets del tasser del bar on berena cada dia hi ha trobat el seu mecànic, que fullejava el diari. En veure’l amb el posat plaent a voler li ha demanat si havia tret a la loteria o quelcom de semblant, tan poc tocava amb els peus en terra. Quan anava a dir-li que havia festejat una estoneta amb una dona   comme il faut, així, en francès, ho pensava, ha entrat la psicòloga enamoradora que, en tornar-lo a veure, ha dibuixat un somrís correctíssim per dir-li, simplement, “ens trobam per tot, avui”.

Ell no ha trobat cap paraula per dur-se a la boca i s’ha limitat a empegueir-se i a tornar-li una ganyota poc agraciada que volia ser expressió burletament educada. El mecànic, testimoni privilegiat de l’escampadissa d’ulls del seu amic, mentre pegava els dos berenars li ha recomanat seriosament que somniés; que somniés molt i fins que pogués. Ja ho faig, ja, li ha respost ell amb la llengua travada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.