marginàlies

Fent un cop d’ull a l’estat que presenta l’Estat i, en contraposició, a l’activitat del Parlament de Catalunya tot passant pel govern low cost que s’ha instal·lat al Consolat de Mar de Palma i per tal de fer-se càrrec de com han canviat les realitats de les coses, hom té la temptació de recular en el temps i veure on érem fa sis anys; només sis anys.

I fa sis anys, un mes i vint-i-un dies, el divendres 9 de juliol de 2010, a les 19.00 hores, a la plaça de Cort de Palma se celebrà l’acte “En defensa del nostre autogovern”, convocat per una plataforma integrada per l’Obra Cultural Balear i per les forces polítiques PSIB-PSOE, UM, PSM, EAV, Iniciativa d’Esquerres, ERC, Els Verds i Entesa per Mallorca. En el decurs d’aquest acte a i a l’empara d’una pancarta que deia “Nosaltres decidim, som una nació. En defensa del nostre autogovern”, es llegí el manifest que segueix:

EN DEFENSA DEL NOSTRE AUTOGOVERN

Les organitzacions signants d’aquest manifest, àmpliament representatives dels àmbits cívics, sindicals i polítics de les Illes Balears, davant la sentència del Tribunal Constitucional que declara no ajustats a la Constitució espanyola alguns articles i en sotmet a interpretació alguns altres de l’Estatut de Catalunya del 2006, aprovat pel Parlament català, pel Congrés dels Diputats i el Senat, i finalment per la ciutadania catalana en referèndum,

MANIFESTAM el següent.

Primer. Demanam al conjunt de la ciutadania de les Illes Balears que s’uneixi al rebuig d’una sentència que posa uns límits a l’evolució del procés autonòmic, tot retallant aspectes bàsics per al nostre benestar com el finançament, les infraestructures o l’estatus de la llengua pròpia.

Segon. Ens reafirmam en la concepció plurinacional de l’Estat espanyol, per la qual cosa farem feina per enfortir encara més jurídicament, política i econòmica les institucions d’autogovern de les Illes Balears i dels altres pobles de l’Estat que, per ser les més properes a la ciutadania, són les que més i millor poden contribuir al benestar social. Reclamam també, per tant, el tractament fiscal que millor respongui a l’esforç productiu de les nostres illes.

Tercer. Ens comprometem a avançar en el procés de normalització lingüística perquè la llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses, la llengua catalana, que compartim amb altres territoris dels estats espanyol i francès, sigui, efectivament, la llengua de l’Administració i de la cohesió social.

Quart. Manifestam la nostra solidaritat amb el poble del Principat de Catalunya i donam suport a les mobilitzacions i iniciatives unitàries que es duran a terme durant els propers mesos en defensa de l’autogovern.

Palma, a 9 de juliol de 2010.

A sis anys vista, hom es demana si aquelles forces polítiques en la seva versió actual –UM i Entesa per Mallorca han desaparegut i MÉS engloba EAV, Iniciativa d’Esquerres i Els Verds- ara mateix, avui darrer dia de setembre de 2016, tornarien a signar el manifest i, sobretot, si complirien els compromisos que aleshores contragueren.

Ens convindria que ens ho fessin a saber per tal de poder fer uns comptes o altres; només per això.