Brama la terra mentre l’amor atia
el foc de l’enemic i afua les bèsties
als cappares més adrets de la comuna.
Tremeix la terra i la vida pedra anul·la
la voluntat de qui fuig de les batusses
de junyir-se a ulls misericordiosos.
Si la sang desconfia de l’alba és perquè
la vida sempre viatja tota sola.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!