marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

15 de març de 2019
0 comentaris

LA VIDA VIATJA SOLA

Brama la terra mentre l’amor atia
el foc de l’enemic i afua les bèsties
als cappares més adrets de la comuna.
Tremeix la terra i la vida pedra anul·la
la voluntat de qui fuig de les batusses
de junyir-se a ulls misericordiosos.
Si la sang desconfia de l’alba és perquè
la vida sempre viatja tota sola.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.