marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
14 de juny de 2014
0 comentaris
LA VAGA DE FAM DE JAUME SASTRE I LA INSENSIBILITAT DE JOSÉ RAMÓN BAUZÁ
Avui, dissabte 14 de juny, fa 38 dies que Jaume Sastre està en vaga de fam a Sa Casa Llarga per una educació digna, de qualitat i en català. La seva demanda és clara: que José Ramon Bauzá reprengui les negociacions per resoldre el conflicte escolar que ell, el president, i només ell ha desencadenat de manera irresponsable. Durant aquests dies s’han succeït les visites, els suports i els actes que s’han dut a terme allà mateix on Jaume porta a terme l’acció, la finca Sa Casa Llarga, un espai generós gestionat per Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, entitat que atén persones malaltes a causa de les seves addiccions toxicològiques i sense cap mena de suport.
Ahir, sense anar més lluny, es va fer un “dinar de fam” i avui mateix el grup Al-Mayurqa hi oferirà un concert, al que seguirà una ballada popular.
L’acció de Jaume Sastre ha tingut molt de ressò mediàtic i ha aconseguit, com deia, un amplíssim reconeixement de part de persones i entitats de molt diversos àmbits i interessos. En aquest sentit, el suport rebut per Jaume Sastre ha estat molt transversal socialment i política, la qual cosa demostra la inquietud de la ciutadania davant l’educació i davant l’acció. I tanmateix, fins avui –i res no indica que canviï en les pròximes hores- l’impresident Bauzá s’ha mostrat impertèrrit. Sap prou bé que hi ha una persona en vaga de fam per la seva rebequeria ideològica que ha causat un mal inquantificable en l’escola de les Illes Balears, però no se’n dóna per assabentat. Ni ha enviat ningú del seu entorn a parlar amb el docent ni, òbviament, hi ha anat ell, que té moltes feines i està massa ocupat com per perdre el temps amb un camiseta verda.
De tot allò que ha posat en evidència la vaga de fam de Jaume Sastre, la més determinant, per mi, ha estat la demostració de la insensibilitat escarrufant de l’impresident Bauzá. Érem molts els que fa temps que coneixíem la seva fredor absoluta, que el porta a actuar de manera inflexible, dictatorial, contra vent i marea, ciència i raó; entrant a mata-degolla en els àmbits de la llengua i la cultura catalanes. Ara, però, la seva indiferència glaçadora cap a una persona que posa en risc la seva vida senzillament perquè s’assegui a parlar, demostra irrefutablement que aquesta insensibilitat pot ser letal.
En paraules planeres: la vaga de Jaume Sastre, entre moltíssimes lliçons totes elles ben aprofitables, ha demostrat que Bauzá no vol parlar amb ningú més que amb el seu escuder, l’exbatlle d’Escorca; que nega l’essència de la democràcia, que és el diàleg, l’entesa, el consens; i que la seva insensibilitat humana assoleix límits estratosfèrics. Sent així, que ningú no esperi d’ell la més mínima sensibilitat democràtica.
L’acció de Jaume Sastre ha tingut molt de ressò mediàtic i ha aconseguit, com deia, un amplíssim reconeixement de part de persones i entitats de molt diversos àmbits i interessos. En aquest sentit, el suport rebut per Jaume Sastre ha estat molt transversal socialment i política, la qual cosa demostra la inquietud de la ciutadania davant l’educació i davant l’acció. I tanmateix, fins avui –i res no indica que canviï en les pròximes hores- l’impresident Bauzá s’ha mostrat impertèrrit. Sap prou bé que hi ha una persona en vaga de fam per la seva rebequeria ideològica que ha causat un mal inquantificable en l’escola de les Illes Balears, però no se’n dóna per assabentat. Ni ha enviat ningú del seu entorn a parlar amb el docent ni, òbviament, hi ha anat ell, que té moltes feines i està massa ocupat com per perdre el temps amb un camiseta verda.
De tot allò que ha posat en evidència la vaga de fam de Jaume Sastre, la més determinant, per mi, ha estat la demostració de la insensibilitat escarrufant de l’impresident Bauzá. Érem molts els que fa temps que coneixíem la seva fredor absoluta, que el porta a actuar de manera inflexible, dictatorial, contra vent i marea, ciència i raó; entrant a mata-degolla en els àmbits de la llengua i la cultura catalanes. Ara, però, la seva indiferència glaçadora cap a una persona que posa en risc la seva vida senzillament perquè s’assegui a parlar, demostra irrefutablement que aquesta insensibilitat pot ser letal.
En paraules planeres: la vaga de Jaume Sastre, entre moltíssimes lliçons totes elles ben aprofitables, ha demostrat que Bauzá no vol parlar amb ningú més que amb el seu escuder, l’exbatlle d’Escorca; que nega l’essència de la democràcia, que és el diàleg, l’entesa, el consens; i que la seva insensibilitat humana assoleix límits estratosfèrics. Sent així, que ningú no esperi d’ell la més mínima sensibilitat democràtica.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!