marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 de gener de 2023
1 comentari

LA TRAPEZISTA DE CABELLS BLAUS

“El dia de Nadal a la tarda mon pare em solia dur a les títeres. Una vegada em vaig engrescar amb una trapezista rodoneta i musculada que semblava tenir ales. El temps de sopar em va abellir comentar-ho:

A mi la que me ha gustado ha sido la del pelo azul.

Em digueren que no digués desbarats, que no hi havia ningú que tengués els cabells blaus. Vaig haver de callar; però sé cert que aquella al·lota els hi tenia. D’un blau cel perfumat, com de migdia de juny.

Quan vivíem en el carrer de Ca n’Armengol, teníem un balcó que donava al de Sant Jaume. En aquell temps la processó del Dijous Sant hi passava i per això era motiu d’una altra reunió familiar. Aquesta, però, d’abast més ampli, puix que també hi venien la tia Joana amb el seu marit, l’oncle Miquel amb les cosines: na Casilda, na Catalina Tomàs, na Marta… Només elles –les cosines- i jo som encara en aquest món per donar-ne testimoni. Els morts ja no ens caben enlloc.

No cal dir res més. Trobareu repetit el tema, ací i allà, per molts racons de totes les literatures: el temps esbucat, el tros de corda de l’engronsadora, el palmó mig podrit a la finestra. Un recurs, un tòpic literari. Això és tot.

Però, Déu meu, quin mal que fa!”.

 

Aquesta és la part final d’“Un tòpic”, de Josep Maria Llompart, el capítol 49 de “Vocabulari  privat”, llibre escrit amb Antònia Vicens, editat el 1993 a Barcelona per Columna i reeditat el 2018 per AdiA Edicions com a part de l’”Any Llompart” que se celebrà en fer vint-i-cinc anys de la seva mort.

En tornar-ho a llegir precisament avui que fa 30 anys del seu traspàs, el calfred torna a fer tala fins a fer sentir quelcom semblant al mal que provoquen els absents.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. EL CIRC
    Aquella noia del circ tenia els cabells blaus/ i els ulls rossos./ Volava enlaire, amunt. Tot just obria/ unes aleues com de tórtora/ i s’allunyava xalesta per l’horitzó de la lona./ Aquella noia en els meus ulls rodons. […]. [J.M. Llompart “Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona “]

Respon a Cèlia Riba Vinyes Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.