marginàlies

Quan l’adotzenament i els comunicats de guerra
glaçada amenacen de fer callar la claror i l’ardència
de la paraula que desfà totes les traves;
quan per una futilesa s’engalaverna
el mecanisme que propicia el flux
dels raonaments que més trepanen
a la recerca de l’ull de totes les fonts;
quan els dispositius d’autodefensa es ressenten
força per les envestides aclaparadores
de l’estultícia i el salvatgisme que governa
amb el vistiplau dels súbdits i dels ilotes;
quan una busca a l’ull impedeix alliberar
les pensades i modular emocions, és hora
de posar-te esquena a paret i reconcentrar l’alenada
per apaivagar tant desfici, per entendre
definitivament que les nostres passes feixugues
i desnortades per la mar que sempre hem volgut nostra
per poder-hi abocar la toxicitat de la frevolesa
inoculada per la comandància armada
que mai no ha deixat de manar, no mereixen cap epitafi.