marginàlies

I seguim… però seguim… malgrat tot, seguim.
Seguir és la ruta, el repte, la vida.
Esbalaït, entristit, tocat, solidaritzat, decidit, afermat, enfortit em cloc fins a ser puny.
Ja són cinc penes més que hem de dur a la memòria.
El silenci dels còmplices no deixa sentir el clam de la justícia.

Més que piulades són escopinades perquè, ara mateix, amb cinc persones bones i innocents més tancades, pesa molt més la tristor que la ràbia que tanmateix congria, arreplega força. Nou presos polítics és una somada excessiva per no aixecar la veu, i estrènyer les dents.

La repressió de les idees, en concret de l’independentisme, fa camí amb pas ferm, militaritzat, amb l’objectiu final de criminalitzar-les, de destruir-les. La democràcia a l’Estat espanyol està empresonada amb els nostres nou presos.
Ofec. Oi. El crit que es va engendrant. La dignitat que emergeix.