marginàlies

Avui fa cinquanta-vuit anys del “I Have a Dream”, del pastor Martin Luther King i per ventura ja no cal recordar-ho: el seu iconisme fa que fins i tot els més refractaris a qualsevol canvi, a qualsevol lluita per a qualsevol causa que dignifiqui l’ésser humà la pugui dir amb el mateix fervor i entusiasme i referir-s’hi sense témer ni la impostura ni la traïda. Tanmateix, no són més que quatre paraules dites per un pastor baptista negre i nord-americà que tots hem repetit manta vegades al llarg de la nostra vida i no presenten cap més misteri ni poètica.

De tota manera, a Martin Luther King els somnis o, millor, encalçar-los, anar cap a ells contra tot el que s’hi oposava, li costaren la vida, la qual cosa pot voler dir que el somni té molt de valor i que no tothom hi pot arribar. Així, avui, ara, la consigna global és que no val la pena arriscar res per res que no sigui a dues passes d’on som i que tengui forma, sigui avaluable i tingui data de caducitat. Els somnis? Simples alteracions fàcilment reconduïbles. La resta, collonades, repusalls hippies, caricatures revolucionàries que deien que practicaven l’amor lliure i es passaven el dia provant tota mena de substàncies al·lucinògenes pagades generosament pels pares.

“I Have a Dream”, sí, però només un?