marginàlies

El pagès remuga que els turistes ja estudien els aranzels que ens aplicaran als illencs, al temps que s’esvaeixen les gotes de rosada mústia en les fulles de la vella figuera que encara fa front a l’oblit mentre se sent de fons i ben clar el gruny de la solitud del porc.

La terra que fins ara alguns cultivaven amb molt d’esforç i rèdit misèrrim s’ha convertit en una vella abandonada, es plany, desventrada i escarnida per l’asfalt i altres signes de deshumanització. Renegam d’ella, ai las!, com del gruny de la solitud del porc.

Comencen a arribar les hosts salvatges que ens faran callar el desconhort i la ràbia per trenta monedes, i ens compraran la calma que fins ara ens donava vida per un grapat ofensiu de cèntims. I no voldran atendre -ni entendre- el gruny de la solitud del porc.