marginàlies

La por és el principi i la fi de l’alenada, la força que mou els detalls necessaris perquè la vida defugi les sogues. Està escrit des de fa una eternitat d’eternitats en el front de qui enraona, en el frec de les ales amb l’aire, en el calfred d’un vers. Por a la bellesa que sempre acuita, al so compromès del clavicèmbal, a la veu a punt de trencar-se de qui escolta. Por al que no s’entén, a fer curt de besades, a la solitud del cant i a les lliçons de tenebres. Por al foc i al dubte i viceversa, a la fulgència de l’or i al valor sempre en alça de la sang. Por a la llavor de la gana, al silenci de la bondat, a la rebequeria del salmó, a la distància entre la terra i el cor i a la consumpció de la caritat.