marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 de juny de 2025
0 comentaris

LA SOLITUD DE L’HOME SOL

Dematí del Corpus (encara és un dels tres dijous que rellueixen més que el sol?) en una granja i pastisseria ciutadana de nom impronunciable –“Grn”- amb pocs parroquians, tot i que l’aire condicionat la converteix en un refugi climàtic privat. Faltant vint minuts per les 9, hi entra un home, gruixut de cos i d’alçada mitjana.

Parla sol, aparentment: no porta auriculars ni fa visible cap aparell telefònic, fet que podria fer pensar que ha establert comunicació amb algú. Es dirigeix a la taula on hi ha alguns diaris del dia en paper i n’agafa un. Havent-hi moltes taules buides, s’està una llarga estona per decidir en quina s’asseu.

Al punt compareix la cambrera:
-Bon dia, Eladi, com cada dia?
-Avui que siguin dos croissants.

Fulleja el diari però segueix expressant en paraules gens apagades allò que li indica atropelladament el cervell i pegant manotades a l’aire, com si dirigís una orquestra de malalts d’amúsia.

Quan la cambrera retorna amb els dos croissants i la tassa de llet bullent, n’Eladi calla un instant per fer la primera queixalada a un dels quemullars, però encara no se l’ha engolit i retorna al discurs incoherent declamat com si tingués interlocutor.

N’Eladi sua i la suor de les aixelles rosselloporcelianament li travessa la camisa…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.