marginàlies

Recordar que estam en l’equador de la XXVII^ena Setmana del Llibre en Català no hi és de més. I insistir que cal anar a les llibreries de Palma i Inca adherides a l’esdeveniment tampoc no fa cap mal, ans al contrari. Sabem també que aquesta Setmana mira de prop la dona i que tenim autores suficients, d’aquí i de fora, per fruir i aprendre. Per això i per allò, tenir present un grapat d’efemèrides pot servir de guia o de recordatori.

Enguany, per exemple, fa cinquanta anys que morí Caterina Albert i Paradís, que signava les seves obres com a Víctor Català. Sempre és bon moment per atendre la seva “Solitud”. En fa cent, d’anys, de la publicació de les “Cançons i elegies”, de Clementina Arderiu, de la que també en fa quaranta que morí. En fa noranta de la primera edició d’”Espigues en flor”, de la llucmajorera Maria Antònia Salvà; i setanta de les seves “Llepolies i joguines”, que edità Moll, a Palma. Cinquanta anys fa de la publicació d’”El carrer de les camèlies”, de Mercè Rodoreda.

I en fa vint-i-cinc que prengueren vacances definitives Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, dues dones d’empenta amb prou pes en la nostra literatura.

Totes aquestes –i altres- dones de lletra catalana referencial no hi són, però les tenim, són permanentment en les seves obres. I no cal malbaratar aquest prodigi.