marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 d'agost de 2014
0 comentaris

LA SAVIESA I L’ERUDICIÓ DE JOAN VENY I CLAR

“Desenganem-nos! A casa nostra, el castellà, contra el que diuen alguns, no és una llengua pròpia, sinó sobrevinguda. Un bon dia resultà que guanyaren els felipistes i varen dir que s’havien acabat els privilegis de la llengua que ens va dur Jaume I. Amb la democràcia intentàrem posar les coses al seu lloc. I ara, amb aquest Govern, el castellà és el gran beneficiat en detriment de tots els progressos que s’havien fet amb el català”.

Qui així s’expressa és Joan Veny i Clar (Campos, 1932), en una entrevista que li fa avui Antoni Janer Torrens per al diari Ara Balears (www.arabalears.cat/balears/Joan-Veny-Aqui-castella-sobrevinguda_0_1195080593.html).

És més que probable que algun membre d’aquest mateix govern i, sobretot, membres dels grupuscles barbarolingüístics que donen suport al seu entossudit i enverinat atac a la nostra llengua, menyspreïn la seva erudició i sollin la seva saviesa amb qualsevol insult dels que habitualment fan servir per dejectar aquelles entitats i persones que malden per fer valer el català.

Joan Veny i Clar és doctor en filologia romànica i va ser catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. El 1978 entrà a formar part de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de la qual dirigeix l’Atlas Lingüístic del Domini Català. A més, és membre de l’equip redactor de L’Atlas Lingüistic Roman.

A començaments d’any es presentà el volum 4 del “Petit Atlas Lingüístic Català”, dirigit pel nostre savi campaner, un atles lingüístic interpretatiu basat en el quart volum de l’Atles lingüístic del domini català (ALDC), dedicat al camp i als cultius i que aporta material lingüístic i etnogràfic de cent noranta localitats de tot el domini català. Com assenyalava en el seu moment l’Institut d’Estudis Catalans, “es tracta d’una obra de referència, innovadora, divulgativa i, alhora, de gran rigor científic que ens endinsa en les entranyes de la llengua per mostrar-nos la seva realitat multiforme. L’obra és fruit d’un projecte iniciat l’any 1964 ―quan es va començar a recollir dades per mitjà d’enquestes per tot el territori, amb un resultat de 475.000 registres― i preveu la publicació d’un total de nou volums, cadascun dels quals recull una col·lecció de mapes que mostren la diversitat i la unitat de la llengua en funció de l’espai”.

El novembre del 2009, la UIB i l’OCB dedicaren a Joan Veny unes jornades que es titularen “L’encant de la llengua”. Tot fent resum de la darrera sessió, deia que la veu dels savis i erudits mai no cansa i, a més, encomana coratge. Ens digué el doctor Veny i Clar que la seva pàtria és la seva parla, raó per la qual s’esmerça a conèixer-la, a seguir-li el fil, a envigorir-la en la mesura que pot. És així que la seva pàtria també és passió, un fervor que té molts anys durant els quals  no ha minvat gens, ans al contrari. Sols així s’entén l’afany amb què treballa i traülla pels nostres mots, la tenacitat amb què els llustra, l’afecte amb què els diu. Ens parlà dels enemics, d’aquest parlar nostre, dels externs i dels interns; dels que fan molt, des de fora, per lesionar-lo, per afeblir-lo, per exterminar-lo i dels que, de dins, fan poc o res per evitar aquests tropells. En la diversitat dels seus parlars, es fonamenta la llengua catalana, vet ací la cosa, ens digué; i que s’han de preservar aquests dialectes amb la mateixa intensitat que ens hem d’afanyar per aconseguir un registre formal –o estàndard- ben sòlid que en prestigiï l’ús ordinari en tots els àmbits. La llengua com a pàtria i matriu, Déu n’hi do!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.