marginàlies

Pel que fa a les creences o a l’espiritualitat, tothom es fa el platet a la seva mesura. Sent així, que durant la Setmana Santa molts carrers s’omplin de caperutxes, caraputxes, capironats o altres denominacions per designar els penitents que desfilen majoritàriament amb la cara tapada i pertanyents a les distintes confraries, a banda de l’estranyesa que pugui suposar, s’ha d’acceptar. Certament, fa segles que aquestes manifestacions -que jo no m’atreviria a dir de fe, perquè les esglésies estan buides- es mantenen amb més o menys força. Quant a l’ocupació dels carrers, si també es tanquen per a una marató o per a una cursa ciclista, hem d’acceptar que es tanquin perquè hi desfilin els passos i els altres elements propis de les processons de Setmana Santa.

Altra cosa és que s’accepti que els portadors del Crist de la Sang, probablement la imatge més venerada pels mallorquins juntament amb la Mare de Déu de Lluc, en passar per davant del Consell de Mallorca s’aturin i facin girar La Sang cap al president i vicepresident, entre d’altres membres de la corporació, per retre-li vassallatge. El president ho és de tots els mallorquins, no només d’una part. Per això, per mantenir la dignitat i la representació no s’ha de prestar a un acte així que ens remet a temps remots, o no tant, en què l’Església era de l’Estat. Per simple decòrum cívic i democràtic aquestes submissions s’han erradicar per sempre més.