marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
26 d'abril de 2014
0 comentaris
LA SALUTACIÓ A CIORAN DE JAUME VICENS
Anit, a Can Alcover, es va presentar el quart poemari de Jaume Vicens, “Salutació a Cioran”, editat per Edicions Documenta Balear en la seva col·lecció Magatzem Can Toni. El llibre presenta, a més, set il·lustracions, incloent-n’hi la portada, de Gaspar Servera.
Presentà el text Tomeu Martí, autor també del pròleg, qui considerà “Salutació a Cioran” com un llibre complet, madur i transcendent amb el qual Jaume Vicens ha aconseguit bastir la seva llengua poètica pròpia. A través dels 59 poemes que conformen l’obra, el poeta analitza el pensament de Cioran, l’interroga, el biopsia. Com indica Tomeu Martí, “és un repàs crític, ordenat i gairebé exhaustiu a la filosofia del pensador afrancesat nascut a Transilvània. És filosofia versificada i és poesia filosòfica”.
Jaume Vicens, a més de poeta, és un activista de primer ordre, la qual cosa, segons Tomeu Martí, contradiu la brama força estesa que proclama que un lluitador compromès no pot ser poeta. En aquest cas, el poeta i activista diu amb tota exigència, sense defugir el risc, provocativament i subversivament.
Per la seva banda, Jaume Vicens digué que s’incorporà a la lectura de poemes tard i que també arriba tard a l’activitat poètica. Es va sentir corprès inicialment pels poetes de l’Escola de Barcelona i per la poesia de l’experiència. En aquesta obra, considera que Cioran ha imprès al seu treball creatiu en vers la paciència necessària per treballar a fons cada poema.
Poemes que no defugen la densitat d’un poeta que vol servir tothora la poesia car “escrivim perquè els esdeveniments ens exasperen, perquè aconsegueixen desassossegar-nos, perquè pensam que les paraules, o qualsevol altra forma de composició, ens preservaran del desastre, de la decadència, de la incomoditat, del no res al qual estam irremissiblement destinats”.
Jaume Vicens, a més de poeta, és un activista de primer ordre, la qual cosa, segons Tomeu Martí, contradiu la brama força estesa que proclama que un lluitador compromès no pot ser poeta. En aquest cas, el poeta i activista diu amb tota exigència, sense defugir el risc, provocativament i subversivament.
Per la seva banda, Jaume Vicens digué que s’incorporà a la lectura de poemes tard i que també arriba tard a l’activitat poètica. Es va sentir corprès inicialment pels poetes de l’Escola de Barcelona i per la poesia de l’experiència. En aquesta obra, considera que Cioran ha imprès al seu treball creatiu en vers la paciència necessària per treballar a fons cada poema.
Poemes que no defugen la densitat d’un poeta que vol servir tothora la poesia car “escrivim perquè els esdeveniments ens exasperen, perquè aconsegueixen desassossegar-nos, perquè pensam que les paraules, o qualsevol altra forma de composició, ens preservaran del desastre, de la decadència, de la incomoditat, del no res al qual estam irremissiblement destinats”.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!