Badocar, badar, oblidar
el rellotge, qui viu i qui
ha mort; si hi ha vida o si no.
No pensar en els dies que et queden
per fer el que anheles des de fa
no saps quin temps. Sentir només
la frisor del violoncel,
l’oboè ansiós que no mira
prim a l’hora de dir que els més
fidels rebels són els que besen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!