marginàlies

El tinent de batle d’Esport -i Cultura- de l’Ajuntament de Palma, Fernando Gilet, publica avui als diaris de l’arxipèlag un article titulat “Premis Ciutat de Palma: la qualitat per bandera” que, com diria ell, no té desperdici. En ell, intenta justificar la bilingüització dels Premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia.

Per això, recorda que els premis fundats per Gabriel Fuster ,“Gafim”, amb el suport de Cela, Espriu, Villalonga i d’altres, des del 1956 es podien presentar tant en castellà com en català. I retreu que Cela, aleshores, advocava per “No usar la llengua per a la guerra, i manco per a la guerra de llengües, sinó per a la pau, i sobretot per a la pau entre les llengües”. No deixa de ser pervers i obscè que el senyor Gilet, membre del Partit Popular, retregui aquesta cita quan el seu partit, a les Illes Balears, en l’única cosa que s’ha destacat durant els darrers trenta dos mesos és en els atacs constants al català, en atiar el foc de l’antimallorquinisme i en segregar la població per raons de llengua. Ha de ser ell, precisament, qui ens doni lliçons de pau lingüística?
N’hi ha més, de dolenties. Creu, el tinent de batlle de Culturisme, que el debat lingüístic en tractar els Premis Ciutat de Palma “és una rèmora que pertany a una servitud del passat, un antagonisme amb motivacions més polítiques que literàries”. Servitud defensar aferrissadament una llengua perquè se senti en els carrers, en els mitjans de comunicació, en l’administració i on sigui? Que, a més, és la pròpia? Que, a més, ara mateix és menystinguda i perseguida?
La lluita per promoure el català és clar que és política, ho ha de ser necessàriament; com si ser-ho fos la pesta bubònica. Com si promoure i difondre el castellà, el francès o el kirundi no ho fos, una motivació política. Tractar diferentment el castellà i el català a casa nostra, no ho és per motius polítics pepers?
Sosté el regidor atleta que “avui, consolidada la llibertat i la democràcia, convertits en una ciutat oberta al món, em reiter en la meva creença que és un debat [el lingüístic dels Ciutat de Palma] que hauria d’estar superat, entre d’altres qüestions perquè el resultat és estèril. Cal avançar”. Parla de consolidació de la democràcia un alt cap d’un partit que ignora sistemàticament el sentit majoritari de la població expressat pacíficament i ordenada al carrer. El mateix partit, el PP, que ha dictat una llei mordassa que empresona la llibertat d’expressió i criminalitza un dels símbols d’aquesta terra. Parla de llibertat i democràcia un membre destacar d’un partit polític, el PP, que des que governa per tot i en tot no fa més que precaritzar la democràcia.
En l’únic punt que l’encerta el tinent de batlle Gilet és en dir que el seu “cal avançar” es refereix a “recuperar l’esperit originari”, és a dir, a recular, a retornar als anys cinquanta del segle passat, en plena dictadura franquista, un temps enyorat per l’impresident i tots els qui li van darrera.
En el fons de l’article, però, el que s’hi cou és el menyspreu absolut als creadors, als nostres escriptors. Parla de qualitat quan bilingüitza, com si els trenta anys llargs de premis en català no fossin de qualitat; com si les obres guardonades no tinguessin cap valor. I aquest és el missatge Gilet: en català no es va enlloc ni es pot crear res d’assenyat.
Ell posa als Premis la qualitat per bandera. Dilluns dia 20 i a Can Alcover, els escriptors enarborarem la bandera de la qualitat.