marginàlies

Tot el que transcendeix sobre la substitució de la presidenta del Parlament de les Illes Balears, Chelo Huertas, per la seva expulsió de Podemos, sols pot ser qualificat de menyspreable. I de vergonyós. Demostra clarament que els partits i coalicions que formen el Parlament valoren molt poc les nostres institucions públiques més altes, per molt autonòmiques que siguin –i per poc o gens sobiranes que siguin o vulguin ser-, que és tant com dir que ben poc valoren la ciutadania a qui serveixen i es deuen.  I l’interès ciutadà que genera, que els illencs tampoc no sentim cap efecte especial per a aquests ens, per la qual cosa els respectam ben poc.

Estam parlant de la segona autoritat del país-per molt escondit que estigui i oblidat per la metròpoli- i els partits que ens representen, no del president o presidenta de la comunitat de veïns. Estam parlant de la representació del nostre poble, no de cap consell d’administració d’empresa privada. Si els nostres representants democràticament elegits es comporten d’aquesta manera tan poc edificant, com transmetrem el respecte i la dignitat que mereixen les nostres més altes institucions públiques?

Amb aquestes actituds intolerables, com podem construir el futur que ens mereixem com a poble? Hi treballen de debò per al nostre país, els membres d’aquestes altes institucions jugant-se a daus la presidència de la seva representació parlamentària?