marginàlies

Des del 1987, impulsat per l’ONU, el 17 d’octubre és el “Dia Internacional per a l’erradicació de la pobresa”. Aquest dia d’aquest mes i any més de cent mil persones es van congregar a la plaça Trocadero, a París, on el 1948 s’havia signat la Declaració Universal de Drets Humans, per retre homenatge a les víctimes de la pobresa extrema, la violència i la fam. Els reunits van proclamar que la pobresa és una violació dels drets humans i van afirmar la necessitat d’unir esforços per garantir-ne el respecte.

Segons l’indicador europeu AROPE (At risk of poverty and/or exclusion) d’enguany -que combina elements de renda, possibilitats de consum i ocupació- la taxa de pobresa de l’arxipèlag és del 20,6%, per davall de l’estatal que arriba al 26,50%; la més alta, Ceuta (41.80%) i la més baixa el País Basc (15,50%). Per poder visualitzar millor aquests percentatges, el llindar de pobresa a l’Estat, amb dades de 2022, és els que marquen els 841 euros mensuals per persona, això és 27,6 euros diaris.

El tema d’aquest any destaca un dels vessants més difícils de veure, o més amagats, de la pobresa: el maltractament social i institucional que pateixen les persones que viuen en la pobresa. L’aporofòbia, que avança amb tanta potència com les noves maneres del feixisme.

Diu l’ONU que: “Les persones que viuen en la pobresa són blancs d’actituds hostils. Se’ls estigmatitza, discrimina, jutja, per exemple, pel seu aspecte, accent, el seu discurs —o la seva manca—, se’ls culpa de la seva situació i se’ls falta al respecte.

“El maltractament social dona lloc al maltractament institucional, amb una combinació de conductes nefastes, com ara la desconfiança i la manca de respecte, i el control de polítiques i pràctiques discriminatòries, que neguen a les persones els seus drets humans fonamentals, per exemple, l’accés a l’atenció sanitària, l’educació, l’habitatge i el dret a la identitat jurídica.

“El maltractament social i institucional es retroalimenten i es conformen com una violència de doble tall, que aprofundeix en la injustícia. Això s’aguditza encara més per a les persones que ja s’enfronten a altres formes de prejudici, per temes de gènere, orientació sexual, raça o ètnia”.

No cal dir-ho, però com més lluitem individualment i corporativa per la minva profunda o desaparició de la pobresa, més graus d’humanitat adquirirem, ara que la humanitat i l’humanisme han entrat en fase de decadència i ocàs.