marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 d'abril de 2022
0 comentaris

LA PIETAT DE LA TERANYINA

Afina una teranyina en els darrers compassos de la badoqueria que segueix al cafè que clou el dinar i es plany de no ser més diligent en la neteja. Els indrets amb els que no es topa d’habitud amb la mirada també reclamen esment, es diu amb recança. I tanmateix, en aquell instant voldria ser capaç de poder trobar la cua del darrer fil de la teranyina per estirar-lo amb tota cura i desfer la teranyina per convertir-la en una troca per si un dia. I és imaginant com la desfaria que retorna el somni de fa uns dies que no ha oblidat: els seus morts cantant el Pie Jesu de Lloyd Weber dirigits per ell donant-los l’esquena. I torna a sentir com el va corprendre més, en despertar-se, aquesta fatxenderia seva de menystenir-los que no la commoció amb què cantaven. Devia ser per purgar aquest afront, s’advertia, que, just acabat el cant i amara de llàgrimes, sobre ell s’obrí un cel roig immens del que en penjaven ganivets que pràcticament es tocaven, com si fos una perxa sens fi de sobrassades amb puntes i tallants.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.