marginàlies

Dissabte passat, a Can Gazà se celebraren les matances grans de cada any, les que proporcionen a la casa l’embotit i la carn necessaris per passar l’any els trenta residents i els molts necessitosos que a diari s’hi atansen per poder arribar a un plat de calent. La torreta de la casa, el lloc privilegiat on  s’oregen els bisbes, les bufetes, les poltrús, les culanes i les sobrassades, fa goig. Aquest prodigi és  degut a la família Salom, de s’Alqueria Blanca, que des de fa una desena d’anys vénen a Can Gazà amb  els porc per sacrificar, les eines, els atuells i el personal necessari per fer les millors matances de l’illa i les més suculentes sobrassades del món.

També hi tenen molt a veure, evidentment, els residents que cuiden, de cap a cap d’any i amb solvència  en demostrada, la cort de porcs, algun dels quals s’incorporen a la matança. És de veure, el  tragí ordenat d’aquestes matances en les que s’hi esllomen més de trenta persones, entre els  curiablanquers i gazanencs, i que de les sis del matí a les dues de l’horabaixa ho donen tot per la causa  dels més desvalguts. És un regal, un veritable mannà aquest dels Salom de s’Alqueria, que mai no es  pot agrair del tot. Tampoc no ho demanen, és clar, perquè és gent adreta, d’una generositat que no coneix límits; extraordinària bona gent.