marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

3 de febrer de 2015
0 comentaris

LA PERSISTENT VOLUNTAT DE SER AMEBA

La felicitat no s’avalua de forma negativa. Li costa aixecar el cap del llibre tot i que la migranya no cedeix gens i el martiritza des que s’ha aixecat; no hi fa res el Zomig. Haurà de tornar al neuròleg i recorda el primer que li va fer un estudi precís, un doctor basc de naixement que li donà tota mena d’explicacions i indicacions de què era la migranya i per què solia aparèixer. Va ser dels primers morts per la sida, el metge.

La burla és la meva malaltia. I demà haurà d’anar a veure l’amic ingressat per un infart que de poc no l’envia a l’altre barri. I mira que es cuidava: bicicleta, gimnàs, menjar saníssim, ioga, remeis aiurvèdic… Diu la seva dona que n’està afectadíssim, l’amic, perquè no entén com la vida li ha jugat fent trampa: tant cuidar-la i el fa caure en les xarxes de la xacra més vulgar, l’infart.

Ser mort, és pitjor que encaminar-t’hi? Mai no s’ha cuidat, però ara que estrenarà la seixantena i el cansament fa molta de via a comparèixer després d’un esforç o d’un ensurt, s’hi hauria de mirar, en allò que menja i en el sedentarisme que el té embruixat, ja li ho diu sa mare, que farà els noranta el setembre i pensa fer una festassa. Es farà una festassa, diu als fills; se la dedicarà; res de sorpreses, carall, que arribar on ha arribat i amb la salut acompanyant-la ben molt que li ha costat. I el demà és un sarcasme, clar, diu amb un somriure que enyora les dents d’or que va dur fins que va fer els quaranta. Per què us les llevàreu, mumare? Perquè em digueren que feia brut. Les vaig fondre i em vaig fer un anell que, si fas bondat, hereteràs, com d’altres hereten terres.

Per què se n’havia d’anar, si tot el que li feia ràbia era aquí? Enyora son pare, tant pensar amb sa mare. Parlava tan poc, son pare, que posava molt nerviosa sa mare, que sempre el renyava. Quan xerraràs, diantre d’home? I si no ho feia, renyar-lo, volia dir que no estava bona, deia son pare.

No li agradava fer-los patir si no n’obtenia satisfacció. Passa un guster de llegir les cuites de Mickey Sabbath, a qui dóna magistralment la veu Philip Roth. També li agradaria ser L’evangelista de la fornicació. Ad majorem Dei gloriam, si no fos per la seva ferma i persistent voluntat de ser ameba.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.