marginàlies

Divendres vinent les escoles posen el punt i el meu preceptor menor ha volgut dedicar un escrit d’acomiadament a la seva mestra  referent durant els dos primers cursos de primària. Li diu que ha après molt, amb les seves indicacions i suport, que ella li ha ensenyat moltes de coses, que ha passat molt de gust de tractar-la i que s’esforçarà per no ser tan xerraire en el temps de les explicacions, Així mateix li ha dit que el curs que ve es continuaran trobant en el temps d’esplai. I ha rematat l’escrit amb el dibuix de dues cares, una que volia ser la seva i l’altra la de la mestra. En sortir de l’escola m’ha dit que ella havia estat molt contenta per l’escrit, que li ha donat moltes de gràcies i que li ha fet una abraçada.

Que una criatura passi gust d’anar a escola i que tengui un alt concepte dels ensenyants és un goig mal d’igualar. I és en casos així d’engrescadors i plaents (que són immensament majoritaris!) quan més maleeixes qui vol ficar les seves mans brutes de segregació i odi a les escoles. Per això, ni l’escola ni la llengua de la terra no es toquen i contra aquesta ingerència obtusa, incívica i forassenyada  hi hem de ser tots els qui volem una escola pública, de qualitat, ens mans úniques dels ensenyants i en català.

Com no pot ser d’altra manera, en no ser que vulguem una escola intervinguda per qui combat sense complexos la ciència, la diversitat, la convivència i la llengua pròpia de l’arxipèlag que no és altra que la catalana, per molt que els addictes a la segregació, a la manipulació històrica, a la mentida, al suport incondicional a la incultura i al gregarisme diguin el contrari i vulguin retornar l’escola al control del neoconservadorisme, l’expressió més tosca per emblanquinar el feixisme.