marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
LA PARLA DEL MIRALL
Callar vol dir deixar parlar les veus que neutralitzen sermons i discursos. És en el silenci on millor descansen els mots que fan de far a les quimeres. Qui tem no parlar, per tant, no confia en la plenitud del vocabulari. I de res val saber cal·ligrafia o escriure emotivament i correcta si no s’omplen de carn encesa i ulls inflamats els àmbits de l’homenia. No basta posar per escrit i en net el desig imparable de voler besar l’afecció de la tendresa si no és possible alar la tebior d’una boca que omple els buits
d’alenades.
De res no val engatar-se amb paraules addictives astutament robades als vergers i eraris de la bellesa si no es pot prendre un pit gens estriat que assaciï la fortor o l’estimera; o córrer rere una galta encarnada per tatuar-hi amb les ungles el símbol de l’ànsia, la coïssor del tacte. Si no es pot jugar
amb el foc de la pell ni escalfar compromesament les mans de qui parla callant, com els miralls, s’estronca la deu de la rebel·lia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I corre els risc de ser adoquinat i en formigonat per adoquinadors i en formigadors.
I corre el risc de ser dessecat per els dessecadors i arrancat pels arrancadors.