marginàlies

Ara que s’estan analitzant les dades d’ocupació i altres índex econòmics que semblen indicar que l’economia de l’estat i de l’arxipèlag va bé si es miren els nombres a l’engròs, seria convenient analitzar també les condicions en què viuen aquesta pretesa bonança econòmica la major part de la societat estatal i illenca.

Es parla de la crisi habitacional, per exemple, tanmateix amb la boca molt petita i relacionant-la, des de les administracions públiques que ara mateix governen les balears i pitiüses, amb la necessitat d’augmentar la construcció d’habitatges, sobretot a preu lliure i no tant a promoció social. I el viu d’aquesta nova exclusió social -l’habitacional-, que és la impossibilitat d’un treballador de fer front a la compra o lloguer d’un habitatge amb el sou que cobra, és tractat, com dic, de passada i amb sordina.

No es parla gens de les persones que es veuen obligades a viure dins cotxes o amuntegades en habitatges o malvivint en sostres indignes. Tenir feina, a l’arxipèlag, ja no és l’eina essencial d’integració social. I ningú dels que n’hauria de parlar en parla.

Curt i ras, és una atemptat contra la dignitat humana que els que vivim a les Illes Balears hàgim de destinar el 55% dels nostres ingressos al lloguer d’un habitatge o el 44% en cas de compra. Conseqüentment, ratlla la criminalitat que els poders públics que per definició han d’assegurar el bé comú no facin res, absolutament res, per pal·liar aquest greuge.