marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

15 de desembre de 2024
0 comentaris

LA NIT DE LA CULTURA 2024: LLUITAR CONSTANT…

Anit, al Teatre Principal de Palma, es va celebrar la “Nit de la cultura” de l’Obra Cultural Balear en el decurs de la qual es lliuraren els Premis 31 de Desembre, que enguany han arribat a la 38ena edició.

La gala s’inicià marcant un nivell molt alt de qualitat i emotivitat amb Maria del Mar Bonet, que interpretà “Camí florit”, un poema de Josep Maria Llompart, de qui el 2025 es commemorarà el centenari del seu naixement, i “El Pi de Formentor”, que l’any vinent en farà cent cinquanta i que va ser el motiu que presidia l’escenografia. Aquest llistó es mantingué tant amb el discurs del president Antoni Llabrés com amb l’actuació del grup “Marala”, pujà un punt més amb el monòleg d’Antoni Gomila -una peça breu que mereix un comentari a part- i arribà al punt més alt amb el lliurament del Premi Gabriel Alomar a Eliseu Climent que el rebé amb el Teatre Principal dempeus. El seu parlament emocionat va ser molt breu i l’acabà significativament tot recordant la tornada de la cançó d’El Tall “Per Mallorca”:

Per Mallorca ens ix el sol,
per Mallorca ens ix el sol,
bonica morena,
i per Castella s’apaga.

Una gala esplèndida de l’OCB que no s’oblidà de la tragèdia del País Valencià ni de Guillem Frontera, que morí el passat dia 9 d’aquest mes. Una recàrrega potent d’energia per acarar un temps a venir gens propici per a la nostra llengua i cultura.

La relació de premiats:

El Premi Gabriel Alomar, que concedeix la Junta Directiva de l’OCB, per a Eliseu Climent.

El Premi Climent Garau, destinat a premiar les persones o projectes que des de l’àmbit de la comunicació contribueixen a l’ús social de la llengua catalana, per al diari Ara Balears.

El Premi Francesc de Borja Moll, destinat a premiar una entitat, empresa o organisme públic o privat que hagi destacat a les Illes Balears per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat nacional, per a l’empresa porrerenca Agromart.

El Premi Emili Darder, destinat a premiar una iniciativa, experiència o trajectòria personal en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure i, d’una manera especial les que tendeixen a fomentar l’ús del català en àmbits educatius formals i no formals, per a Miquel Sbert i Garau.

El Premi Josep M. Llompart, destinat a premiar una persona que s’hagi distingit a les Illes Balears per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat nacional, per a Lleonard Muntaner i Mariano.

El Premi Miquel dels Sants Oliver, destinat a premiar un treball editat durant el període comprès entre la convocatòria dels premis de l’any anterior i la present i que té com a objecte d’estudi qualsevol de les illes Balears, per a l’obra El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al renaixement (1412-1598).

El Premi Bartomeu Oliver, destinat a premiar una iniciativa cívica de dinamització cultural, de recuperació lingüística o de revaloració de la cultura popular, serà per a La Fornal, una companyia de producció i direcció d’obres de teatre.

El Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, destinat a premiar una persona o un col·lectiu jove que hagi excel·lit en el camp de la investigació, la creació o la dinamització cultural, per a la cantant, compositora i productora Maria Hein Puig.

El Premi Aina Moll que premia una persona o entitat que s’hagi distingit per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic per a Josep Lluís Pol i Llompart.

El jurat dels Premis, a més, ha volgut reconèixer, amb una menció especial honorífica, l’Associació de directors i directores d’educació infantil i primària de Mallorca (ADIPMA) i l’Associació de Directors d’Ensenyament Secundari de Mallorca (ADESMA), per la seva actitud ferma i constant de defensa del model lingüístic establert per la Llei balear d’educació i, especialment, per haver rebutjat, cívicament, la segregació de l’alumnat per motius de llengua en els centres educatius públics. Menció que també es fa extensiva a les associacions de Menorca i Eivissa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.