marginàlies

Hi ha una dita mallorquina categòrica que diu que «Mai moren batles». El Diccionari Alcover-Moll precisa que: “ho diuen referint-se als càrrecs d’autoritat, que tot just vaquen i ja tornen quedar coberts”. Hi he pensat en ocasió de la mort d’Elisabet II del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, governadora suprema de l’Església Anglicana i cap de la Commonwealth. Com també solem dir a Mallorca, el cos d’Elisabet encara era calent i el seu fill Carles, l’hereu, fa ser nomenat rei. Curiós, si més no; o a mi m’ho sembla. Ni un instant sense buit reial, com si la dinastia que governa temés que un altra li prengués el regne.

De tot el protocol que es desplega en morir un rei o reina de la Gran Bretanya, un fet entre milers m’ha cridat molt l’atenció: que l’apicultor oficial del palau, John Chapple, de 79 años, va informar a les abelles de les caseres reials que la reina havia mort i que el nou rei era Carles III. Tan cert com ara mateix estam a les acaballes de dia 13 de setembre, sí, dimarts i tretze. Es veu que si no se’ls informa degudament de la mort del rei o reina i del seu successor o successora, les abelles deixen de produir mel i moltes abandonen les caseres i fins i tot, moren. Es veu que en alguna ocasió s’oblidaren de dir-los-ho i no hi va haver mel. Supòs. Les abelles són molt llestes, es veu. Almenys les britàniques.