marginàlies

Mira la foto de la seva Primera Comunió i només hi veu una mirada que cerca l’esquena de qui la mira. Sap on l’hi varen fer i que no era exactament el dia que va combregar per primera vegada, era el diumenge següent, perquè l’oncle fotògraf, no recorda perquè, no va poder assistir a la cerimònia. Però no li obre cap finestra més al record, la foto, que era el que cercava, en no ser que les sabates de xarol li mossegaren els garrons deixant-li una bòfega dolorosa a cada un que set dies després, en tornar a posar-se-les per al posat, revisqueren i amb el renaixement retornaren el mal, les tiretes que no s’aferraven bé i el caminar maldestre. Seixanta anys i deu mesos, té la foto, i no pot escapar de la mirada que s’afanya a prendre cos d’agulla per poder dir-li que no hi cerqui res al seu mirar fiter de set anys que li enrampa l’espinada; res no hi trobarà en no ser que a set anys i mirant fixament l’objectiu superior de la càmera Rolleiflex -en recorda bé el nom- el cercava a ell enllà dels anys.