marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

5 de juny de 2021
0 comentaris

LA MALA PERSONA I EL COLOM

Quan el dia no sap ben bé per on ha de partir, si cap a la claror manifesta o cap a la nuvolada de plom, el seu cap se’n ressent i, a part de pesar-li com una enclusa, l’ull esquerre fa de timbal incansable i té la sensació que d’un moment a l’altre li sortirà disparat com els pinyols d’oliva. Així i assaborint encara la darrera lectura de la poeta que el fa anar falaguer de mollera, ha sortit de casa per anar al supermercat a comprar el que li fa falta per al dinar.

A poc d’haver sortit s’ha topat amb el seu veí més etxerevit, tres anys i mesos, que pujava cap a casa amb sa mare i el seu germà que encara prefereix els braços al trespol. La criatura s’ha interessat tot d’una per les tortugues que senyoregen el corral de l’home, sobretot per la més petita, i han quedat que un horabaixa pujarà a fer-li una mica de companyia perquè considera que, entre les altres molt més grans, es deu avorrit cosa de no dir.

Mentre l’home xerrava amb sa mare d’aquest temps maldecapós, de les ganes que té ella que vengui d’un cop l’estiu per veure si d’una vegada podrà anar a plaer a la platja, amb màscara o sense, que ella és molt de la mar i té la sort que els sogres tenen una caseta allà baix, a vorera de mar, i que hi solen passar una quinzena del mes d’agost; i que ja era hora de poder anar a dinar amb la família extensa i amb els amics i de no estar pendent de l’hora del seny, quina expressió més guapa, li diu, amb un somrís que li marca perfectament els clotets de les galtes.

Mentre l’home i la dona xerraven de tot i de res, el menut els ha cridat l’atenció a tots dos per poder-li dir a ell, amb tota potència i claredat mirant-lo amb una força inaudita que de gran volia ser mala persona. Sí, atracador de bancs, lladre de joies, malparlant i tenir un cotxe molt potent per anar a tres-cents per hora per l’autopista sense que la policia el pugui detenir.

Sa mare l’ha reprès amb molta severitat i a l’home se li ha escapat una mitja rialla que el menut ha pres al vol i se l’ha posada a l’expressió. Sa mare encara s’ha enfadat més, en veure-li el somriure, que ha pres com una desconsideració, i quan la incomoditat de tots cuitava de convertir aquell encontre amable en una disputa poc aguda, del cel ha caigut a plom un colom mort.

La mare i el menut de tres anys han xisclat a l’uníson, fent plorar l’altra criatura en braços de la dona, i l’home ha fet dues passes enrere, com si volgués deixar espai perquè poguessin caure més coloms morts. Passat l’ensurt, s’han mirat tots quatre i, sense dir-ho, s’han  demanat què havien de fer amb l’animalet, que no havia deixat anar gens de sang.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.