marginàlies

es demanava com devia ser
la llum d’un cec
i s’acostava agosaradament
calius als ulls

o aquell altre que volia saber
quin gust tenia
la sang i en duia la boca tan plena
que li vessava

qui mama a cos què vols del pit de l’arma
no plora mai
respongué algú, sols reclama el botxí
que el justifiqui