marginàlies

Obrir la fossa comuna de Porreres perquè hi entri l’aire de la justícia i la llum de la dignitat que se li ha negat durant vuitanta anys  hauria de transcendir encara més del que transcendeix. En el cementiri porrerenc , en la seva fossa comuna, hi pot haver entre 120 i 130 persones afusellades provinents d’una trentena de municipis mallorquins; persones que, oficialment, s’havien posat en llibertat i que foren vexades i assassinades pel feixisme que s’instituí el 1939 i que no morí amb el dictador, malauradament, perquè encara és l’hora que s’hagi de jutjar el franquisme.

N’hi ha que encara mantenen que obrir aquests fossats suposa reobrir ferides, com si el silenci i l’abandó fossin els millors agents estroncadors. Els mateixos que prohibeixen als jutges prendre declaració a aquelles persones reclamades per una jutgessa argentina que investiga desapareguts i assassinats. Són els que temen la llum, els sicaris del terror.

Sembla que l’institut de Porreres ha demanat de poder visitar els treballs d’excavació. Bona pensada: cal que els nostres joves sàpiguen que aquestes persones varen ser assassinades purament i simple per defensar el poder democràticament elegit que el feixisme derrocà amb un cop d’estat que derivà en una guerra civil.

Retornar l’honor als cossos que es recuperaran em sembla que no basta per restituir la justícia que es mereixen.