marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

3 de març de 2017
1 comentari

LA LLUITA CONTRA LES OMBRES DE TOTS ELS FRACASSOS

N’Amable va ingressar a Can Gazà dia 13 de maig de 2008 derivat d’un altre servei d’atenció als drogodependents molt mancabat físicament i anímica. Tenia els set mals i un grapat més, i el seu estat immunològic fet un nyap. Amb molt de temps i altes dosis de paciència es va anar refent. Durant tot el procés recuperador mantingué amb la casa i els seus companys una actitud molt positiva. Tenia el caràcter fort, però mai no mostrà cap mena d’agressivitat.

Durant els quatre anys i mesos que va ser gazanenc recuperà els nivells i els tremps fisicoanímics més acceptables tot i que no aconseguírem minvar gens ni la seva hipocondria ni el seu narcisisme malaltís. Partí de Can Gazà amb una minsa pensió no contributiva i dolgut perquè, segons ell, l’equip directiu no li reconeixia com calia el seu esforç i dedicació a la casa i a la causa.

Anàvem sabent noves d’ell a través de coneguts. Així, sabérem que havia llogat una habitació a Ciutat i que a començament del 2015 l’hagué d’abandonar per desavinences amb el llogater o propietari. El mes d’abril d’aquest any s’instal·là en una tenda de campanya a un trast de Son Rapinya que compartia amb un txec, Pavel Kafka. La nit de dia 24 d’aquest mes d’abril i d’aquest any es discutí fortament amb ell i li clavà un ganivet al ventre. Sembla que tots dos anaven carregats d’alcohol. Segons els forenses, Pavel Kafka va morir al cap d’unes hores, dessagnat. La ferida, sostenen aquests metges, no era mortal; si l’haguessin atès tot d’una, hagués salvat la vida. Pavel Kafka va morir agònica i lentament.

Amable l’abandonà i, evidentment, no digué a ningú que l’havia apunyalat. Quatre dies més tard, va ser detingut. Ahir, en el judici que se celebrà a l’Audiència, Amable reconegué l’assassinat i acceptà els 12 anys i nou mesos de condemna i la indemnització de 124.621 euros a la filla de Pavel.

Davant fets d’aquesta naturalesa, hom no pot evitar sentir una forta descàrrega a l’espinada. El primer que bufeteja és la fredor extrema de tot plegat: l’apunyalament, la fugida de l’assassí i l’agonia lentíssima de l’apunyalat. I immediatament, que la vida en l’exclusió humana severa és una loteria, una rifa, pura i simple. I finalment, que l’atansament desarmat a la necessitat social més apressant és una lluita permanent contra les ombres de tots els fracassos. Amable visqué quatre anys a Can Gazà i, tot i recuperar-lo físicament, al capdavall no li serviren de res. I aquesta bufetada marca.

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Comprenc el seu dolor davant una realitat no dessitjada. Però dir que Can Gazà no li va ser de cap utilitat a Amable, crec que és pecar de massa autoinculpació d’una responsabilitat que no els hi pertany. Ningú no està obligat a fer més del que pot; malgrat que sovint ens adonem de les nostres impossiblitats i limitacions davant realitats i situacions que ens sobrepassen, no hem de deixar d’estimar i treballar pels altres (en lloança al Creador) .

    Hem de sembrar arreu. I encara que hi hagin llavors que cauen sobre terreny pedreguer, l’Aire de Vida pot transportar aquella llavor a terreny fértil. No ens correspón a nosaltres segons quines feines.

    Atentament, i que tingui un feliç Sant dissabte i una bona setmana

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.