marginàlies

Avui, dilluns 21 de febrer, és el Dia Mundial de la Llengua Materna, data instituïda per la UNESCO per  cridar l’atenció sobre la importància de preservar les llengües i les cultures que s’hi expressen. Després del tancament dels repetidors que portaven el senyal de TV3 al País Valencià, conseqüència de la  persecució del govern de Francisco Camps a Acció Cultural del País Valencià, la celebració, entre nosaltres els catalanoparlants, hauria de portar un llacet no sé de quin color. De tota manera, val la  pena pensar-hi o repensar-hi, tot i la indiferència en què es reben aquests “dies”. L’Obra Cultural Balear  n’ha preparat el comunicat que segueix.

Segons la UNESCO, l’encarregada de promoure la diversitat cultural, al món es parlen prop de 6.000  llengües. D’aquestes, més del 50% estan en perill de desaparició durant els propers anys, degut a la  seva exclusió de l’escola, els mitjans de comunicació, el món laboral, la vida política i l’administració.  Per a la UNESCO, la pluralitat idiomàtica és un valor a preservar, ja que no es tracta només de vehicles  de comunicació: les llengües reflecteixen una determinada visió del món, un sistema de valors i  d’expressions i constitueixen un factor determinant de la identitat dels grups humans.

El motiu d’escollir el dia 21 de febrer no va ser atzarós: aquest dia de l’any 1952 un grup d’estudiants va morir per trets de la policia i de l’exèrcit pakistanès per defensar la llengua bengalí, aleshores  prohibida, i amb la qual s’expressava Ranbindranath Tagore, Premi Nobel de Literatura l’any 1913.  Aquesta diada, per això, també s’ha d’entendre com una jornada reivindicativa per ressaltar la  importància del patrimoni lingüístic de la humanitat i la necessitat apressant de la promoció de la  diversitat lingüística.

Per això, en aquest Dia Internacional de la Llengua Materna, recordant el manifest de Linguapax de  l’any 2006, cal afirmar amb més potència, si cal, que la diversitat lingüística és l’expressió més valuosa  de la diversitat cultural, motiu pel qual s’ha de contribuir afanyosament a desacreditar els models de  colonialisme lingüístic que han posat en perill la vida de les llengües febles des d’un punt de vista  demogràfic, polític o econòmic.

L’Obra Cultural Balear vol aprofitar aquesta commemoració per fer una crida a la societat civil a  defensar la diversitat lingüística. La continuïtat d’una llengua depèn del compromís dels seus parlants  per a fer-la servir sempre i arreu en totes els àmbits socials. També depèn de la voluntat de les  institucions públiques de fer avançar el procés de normalització lingüística. Cal proclamar de bell nou  que totes les llengües són iguals en dignitat i que les polítiques lingüístiques han de lluitar contra la  tendència a una jerarquització de les llengües, que afavoreix els fenòmens de substitució lingüística i de  onversió de les llengües minoritàries en llengües minoritzades.