marginàlies

El lloguer que es paga a les Illes Balears és el tercer més car de l’Estat espanyol. S’hi destina molt més de la meitat del sou quan només hauria de ser, segons els experts, del trenta per cent. De mitjana, l’abril d’enguany, a les Illes Balears el preu per metre quadrat per llogar era de 18,25 euros. Així, per un habitatge de 60 metres quadrats es pagaven 1095 euros. A Europa, la mitjana de 14 països és de 599 euros.

Si es vol comprar un habitatge, s’hi ha destinar al voltant del 70%.

I si es vol llogar una habitació, el preu mitjà a Palma és de 650 euros.

Quant als sous, a dia d’avui, la mitjana estatal és de 28.049 euros anuals mentre que la de les Illes Balears és inferior: 27537 euros.

D’altra banda, a l’arxipèlag, cada dos dies s’executa un desnonament.

Amb aquestes dades es pot entendre que, ara mateix, la crisi profunda de l’habitatge que pateix el nostre arxipèlag és el primer factor d’exclusió social. No se’n tenen dades, malauradament, però no se sap quin contingent de persones viuen amuntegats en habitatges; ni les que es veuen obligades a dormir dins el seu cotxe; ni quantes persones pernocten en recers precaris i indignes.

Dissortadament, el lloc de feina i el sou corresponent ja no són les eines bàsiques de socialització. Dissortadament, encara s’han d’arbitrar les mesures correctores eficaces per a l’erradicació d’aquesta nova marginació. Desgraciadament, aquestes mesures tan urgents no es veuen  ni es pressenten.