marginàlies

Que els membres de “La manada”, per decisió de la Sala Segona de l’Audiència Provincial de Navarra,  puguin sortir en llibertat provisional pagant una fiança individual de sis mil euros és una canallada. Diuen dos dels tres jutges que és “impensable” que estant en llibertat tornin a cometre cap delicte sexual. És impensable, pens jo, que el cap d’aquests dos jutges ple de prejudicis pugui obrir-se el suficient perquè els seu masclisme irredempt es dissolgui i puguin judicar d’acord amb el seny.

La violència dels mascles, en passar pels palaus de la justícia de l’Estat espanyol, deixa de ser un acte execrable i delictuós per passar a ser quelcom semblant a una bretolada. I si, a sobre, la comet un guàrdia civil, encara se li aplica un producte decapador molt potent.

Hi ha d’altres violències, que tan sols no arriben als palaus de justícia i si hi arriben en solen sortir més escaldades, com la violència lingüística que exerceixen els supremacistes que volen mantenir a pa i aigua les llengües diferents a la castellana que es parlen a l’Estat.

Sense anar més lluny, avui mateix, a la plaça Abu Yahya, de Palma, a les 14:25, un energumen m’ha cridat a dos pams de la cara que aquí, a Mallorca, no parlam català, que parlam mallorquí, que és més antic que el català i que mai no serem catalans, que ni m’ho pensi, que això és Espanya i que ho serà per sempre, per molt que jo m’”emperri” a què no ho sigui. M’ho ha dit cridat com un boig, naturalment, i ho ha rematat amb un insult gruixat que ha espantat un senyor que també passava per allà i que m’ha fet costat amb sis paraules: “què fa de mal, la curtor!”.

I, certament, en fa molt, de mal, la curtor, sobretot quan afecta als jutges.