Per mi voldria la impavidesa del foll
l’arrogància dels vendavals
i la insurrecció del silenci
per plantar-me enmig del laberint
on ens ha deixat la ignorància
i convertir-me en qualsevol dels arbres
que no deixen veure cap més bosc
que no sigui el de la solitud sense ombra.
Per mi voldria el prestigi del safrà,
la mirada fetillera de les orquídies
i la covardia atàvica
dels prínceps lletjos
per desertar d’aquest exèrcit
de llimacs i cuques molles de plom.