Badalla el poeta,
la ciutat aspira
el tedi i les putes
capdecantonegen
tristes i avorrides
gelades de cuixes,
seca l’alegria.
La nit sempre guanya,
no té res a perdre
i ningú l’acuita.
Sols la poesia
distreu la foscúria
en obrir la gàbia
de les opulències,
en esfondrar els sostres
alts de l’altivesa
És a la intempèrie
on el mot arrela,
la mar regenera
l’aire i les onades,
i la vida es dóna
a l’encant dels somnis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!