marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de juny de 2014
0 comentaris

LA INSPIRACIÓ ÉS PURA VAGÀNCIA

S’agita el desordre
en cloure’s la densa
claror del capvespre.

Els vols infeliços
dels dies feiners
desafien l’hora
nona dels escacs.

Badalla el poeta,
la ciutat aspira
el tedi i les putes
capdecantonegen
tristes i avorrides
gelades de cuixes,
seca l’alegria.

La nit sempre guanya,
no té res a perdre
i ningú l’acuita.

Sols la poesia
distreu la foscúria
en obrir la gàbia
de les opulències,
en esfondrar els sostres
alts de l’altivesa

És a la intempèrie
on el mot arrela,
la mar regenera
l’aire i les onades,
i la vida es dóna
a l’encant dels somnis.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.