marginàlies

Antoni Martí Monterde presenta a la col·lecció Speculum Mundi, de Lleonard Muntaner editor, l’assaig “Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa”, una capbussada profunda en l’obra més negligida de l’autor vienès per poder llegir-lo amb totes les dades a la mà, tot fugint de la simplificació.

Per això, Martí Monterde estudia un conjunt d’articles escrits el 1914, posteriorment a la declaració de la Primera Guerra mundial, que no són gens pacifistes –Zweig passa per ser un dels grans pacifistes europeus de començaments del segle XX-, poc citats per a la seva bibliografia, obviats per la major part dels seus estudiosos (o tractats de “manera suavitzada o el·líptica”) i desatesos pel propi autor. Atenent aquest corpus es pot reconsiderar, a parer de l’autor, la trajectòria de Stefan Zweig com a intel·lectual europeu.

De la mateixa manera, tot analitzant el relat “El llibreter Mendel” hi troba les claus que expliquen Zweig i considera “Petita crònica. Quatre narracions”, que és on s’inclou aquest relat, part essencial de la trajectòria de l’autor vienès.

Com assenyala Antoni Martí, “si es pretén fer una aproximació a l’autobiografia en Zweig, no és a “El món d’ahir” on ha de dirigir-se la mirada, sinó a textos com “Buchmendel” i altres textos breus com “La col·lecció invisible. (Un episodi de la inflació alemanya) publicat en 1925, per després rellegir la resta de la seva obra”.

Per a Zweig, quan es bandeja la bellesa tot s’enfosqueix; el valor màxima de la vida, desapareix. Rellegir-lo atenent tot el que exposa Antoni Martí Monterde en el seu estudi no es macula gens la bellesa que volia transmetre, ans al contrari, s’apregona; ni tampoc se solla el seu europeisme, “perquè Europa és, en definitiva, com ell [Zweig]: altiva i fràgil, elegant i bruta, bella i desdentegada, honorable i mesquina, grandiosa i terrible”.

Per acabar, cal posar en valor els esforços de Lleonard Muntaner, editor, per, des de la independència, el rigor, i des de Mallorca, oferir al lector català obres d’assaig com aquesta d’Antoni Martí que s’han de fer topadisses a les llibreries d’arreu.