La pandèmia manté Can Gazà amb el cor estret i en un fil. Per ella ens hem posat esquena a paret i feim el que no està escrit per escapar com sigui del seu setge. I per mor d’ella, també, el nostre síndic general, Jaume Santandreu, enguany no ha pogut muntar el betlem al Taller Marginàlia i, per tant, no hem pogut agermanar com volem i ens agrada art i exclusió.
La COVID-19 ha fet estralls: se n’ha duit en absoluta solitud quantitats infames de persones, n’ha deixat d’altres en condicions molt precàries, i ha confinat encontres i abraçades. A Can Gazà, a cops de restriccions molt dures i d’elevar les mesures preventives fins a cotes molt altes, hem aconseguit que la pandèmia no ens hagi afectat de ple, fins ara.
De tota aquesta calamitat, però, la generositat dels nostres amics no s’ha vist gens alterada, ans al contrari: l’hem sentida i la sentim enfortida, més activa i responsable que mai. Gràcies a ella podem seguir mantenint el nostre programa recuperador.
La nadala de Can Gazà d’enguany havia de ser, necessàriament, un clam radical i sense adornaments a favor d’aquesta generositat sense límits i un motiu més per agrair-la. Moltes gràcies!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!